We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Perill d'extinció

by VOLTOR

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Voltor 02:51
VOLTOR Ja han arribat Per allí van Són els Voltors, Plomatge fosc Tingues cura, prega i jura Que no els tornaràs a oblidar Demostraràs pietat Si t’amagues la veritat Són anys menjant la merda Que els demés han deixat Ja ha arribat la nostra hora!! Ho vas a Pagar!! Castiguen als putrefactes Castiguen als indesitjables Criminalitzen als que martiritzen Estan pertot arreu Estan pertot arreu L’evolució de l’espècie Poc a poc va canviant Els que per gula menjaven Ara es moren de fam Els que per por s’amagaven Ara els pots vore volar Esperen anys de sequera Sols es queda caçar Renuncia, Respira Fort Prepara’t amb pedres i amb canons, Si t’Agafen t’exterminen Sacrifiquem amb esforç Tot ésser que queda mort Mireu a l’horitzó Prepareu-vos perquè Arriben els voltors Avui volarem contra el vent amb l’esperit lliure i conscient Mai estarem sotmesos a la mà de cap poder Mai més!!! Carronyaires Voltors: No perdes l’esperança, si no acabaràs mort Ni busques la mirada ja que et quedaràs… No jugues amb nosaltres perquè et pegaran foc Escolta les paruales dirigides al cor.
2.
Llàgrimes de sang Per què estàs tan sola en la foscor? T’amagues del món, et dóna por Vas perdre la flor de l’interior T’han canviat somriures per dolor Per dolor!! Ni una sola dona morta, amenaçada o maltractada, Ni una més ferida a mort ni menyspreada ni humil·liada. Llàgrimes de sang, són llàgrimes que cauen soles Llàgrimes que trenquen els miralls. Llàgrimes de sang, Llàgrimes que són esclaves Llàgrimes que criden llibertat. La soledat t’abraça fort. El camí serà llarg però a la fi podràs volar, Els estels ja no ploraran, et somriuran al despertar. Ni una sola dona morta, amenaçada o maltractada, Ni una més ferida a mort ni menyspreada ni humil·liada. Llàgrimes de sang, Llàgrimes que són esclaves Llàgrimes que criden llibertat. Llàgrimes de sang, llàgrimes que cauen mortes Llàgrimes que criden llibertat.
3.
Lliures 04:48
Lliures Saber que la sort no és tot Que quan lluitem per una cosa Hem d’estar ben forts Tornem a utilitzar l’esforç Com una eina fonamentada En la unitat dels cors Les ments subordinades han de caure al Fons, les ments adoctrinades mossegueu la pols I ara saps, i ara creus i ara mors conscient La llibertat cau ofegada a mans de tot poder Lliures….. No entenem, per què? A uns pocs privilegiats se’ls ofereix el món Impunitat i arma blanca, llicència per matar Una injustícia imperdonable que passem de llarg Una mentida inqüestionable que evitem nomenar Qui són ellls per decidir quin és el nostre futur? Qui són ells per comparar un vot amb la llibertat? Qui pretén equilibrar fomentant desigualtats? Desigualtats incompatibles amb tota llibertat Lliures, lliures, amb la ràbia del coratge cridarem que som Lliures lliures, escriurem la nostra història amb la intenció De què aquells que puguen viure fins que diga el sol que ja Té prou que està cansat de tant de patiment. Colpeja fort, respira Colpeja fort, el dia a dia La dignitat del pensament sotmesa a juí de vida o mort La coherència ha fracassat fossilitzada a un pedestal Lliures, lliures, amb la ràbia del coratge cridarem que som Lliures lliures, escriurem la nostra història amb la intenció De què aquells que puguen viure fins que diga el sol que ja Té prou que està cansat de tant de patiment. La llibertat dintre aquestes mans De peus estesos i dagues de sang Baix una creu que ens han penjat Sentiràs dolor així sentiràs que mors Sentiràs que ja no sents l’amor Sentiràs dolor, Sentiràs que mors Lliures, Lliures… La voluntat és el camí per arribar a la raó, l’experiència d’estar mort m’ha permés vore-ho millor. Lliures, Lliures…
4.
1707 03:51
1707 Sabem i som conscients aquella data fosca està present milers de somnis cremats a Xàtiva els tens Amb la violència van furtar-nos el nostre sentiment Un puny clavat en la memòria Sabem i som conscients No pot passar mai més Sabem i som conscients Els carros van veure passar preparats pel combat Naix una data al sentiment 1707: la revolta va estenent-se pels carrers Les llàgrimes no cauen, moren sota el cel I ara la vida s’imposa sentint una ràbia que corre per dintre en la lluita. Sabem i som conscients de la massacre naix un moviment D’identitat i resistència. Sabem i som conscients Sabem i som conscients Anys de resistència queden lluny I no s’amaguen som Un poble a punt de despertar Per tota eixa gent que encara lluita cada instant Per aconseguir el que ens van furtar. Ja van tres segles de carronya plors i barbaritats, Ja van tres segles de carronya d’aguantar a anormals Insults, pallises ens menyspreen quan ens veuen passar. Que ningú calle I no se talle, ja ni ha prou de plorar. Ja No ens podran Aturar Ja no tindrem cap pietat La gent apunt d’esclatar Una data al sentiment: 1707.
5.
HUI (MÉS QUE MAI) He viscut rodant la vida poc a poc Amb il·lusions, he sentit passar els Dies com a flors mortes al sol. El perquè de l’extistència ha sigut el meu malson Avançaré amb la ment desperta Per trobar-me un lloc al món Hui he despertat d’aquest malson He viscut al meu racó Sense trobar cap raó Hui voldré lluitar al teu costat Intentant no veure el dol Resistint aquest dolor No hi hauran estreles vives que puguen Guiar el pas, no tindrem senyals del cel Per poder seguir en llibertat. Hui he despertat d’aquest malson He viscut al meu racó Sense trobar cap raó Hui voldré lluitar al teu costat Intentant no veure el dol Resistint aquest dolor I ara què, què, t’has despertat i què No has distingit entre els teus somnis i la realitat I ara som, som, volem que estiguen tots Per encapçalar I derrotar aquest futur en curt final La llibertat sota els teus ulls, tu eres l’únic enemic que trobaràs al teu camí lluitar, estimar, pensar i crear Al teu camí He viscut rodant la vida He sentit passar els dies M’he guanyat aquest somriure Però encara saps que hem de lluitar Hui he despertat d’aquest malson He viscut al meu racó Sense trobar cap raó Hui voldré lluitar al teu costat Intentant no veure el dol Resistint aquest dolor
6.
Cop a cop 03:49
Cop a Cop Venim des del mateix infern Al cel no hi havia lloc Cridàrem amb el cor obert, una lluita Del sentiment!! Som una pedra més al seu camí d’incomprensió L’arrel creix a l’inversa del sentit comú del tronc. Escolta ben atent les paraules de la gent Perquè som l’essència de saber sentir Perquè tenim la clau d’un futur no escrit Perquè somiem que els somnis es poden complir És el jovent tota energia l’esperança de seguir Inquiets viuran per més que tinguen cels Inquiets serem fins a la mort o més Inquiets present És el jovent tota energia l’esperança de seguir Sorgírem dintre un gran volcà Emissaris de realitat, preparats per al següent Combat entre mentida i veritat, I cada pas i cada instant que done en fals Allà estarà el nostre jovent Perquè serem una pedra més!!! De colp a colp a cop a cop construïrem un altre món!! Construïrem si cal, des de les runes d’aquest infern Continuarem somiant desperts, ens aixecarem en cada moment.
7.
Por 03:29
Por Por por por por a la realitat, por A la vida que s’amaga baix del vostre braç Por València terror 2007, els ciments alcen vol es produeix un segrest La ciutat es transforma en desert La cultura consum enfonsada als carrers. Els culpables van vestits de blau, ni del cel ni la mar És el blau de la sang, Polítiques de pas Cerimònies mundials, adoctrinades mentals Por Por por por por a la realitat, por A la vida que s’amaga baix del vostre braç Paisatge de desolació, La Punta pregunta Per aquelles terres que amb contenidors Van ser soterrades, coratge d’herois Paraules expropiades. Van crear un buit d’esperança per tal de poder Equilibrar un poc més la balança, producte de fàstic Pudor reformada, qui no plora, no mama!! I ara és el nostre moment de fer front a tanta escòria, Que aprenguen sofrint com ho fem cada dia Volarem, sentirem el pas del temps com un ocell I ens alçarem, per tu. No hi haurà destí, no hi haurà futur Que puga vindre junt a ells, perquè elles tenen por. Por, ells tenen por, elles tenen por.
8.
La revolució dels teus ulls És la morfina que desprenen els teus ulls Que cada cop em maten si no puc tenir-te I no tinc prou per sobreviure Si no respire al teu costat em falta oxígen. Són els somriures, són les mirades Són les paraules que ara guardes amagades Espera’m desperta, perquè a la nit Vindré a furtar-te cada somni. Sabràs per què estic trist Al meu cor de paper has dibuixat El colors del teus ulls. Som i serem una revolució Que ha vist morir de pena al cor Cantarem tots dos aquesta cançó Fins veure morir l’amor. Recorde i me n’adone de les hores mortes Que passàvem abraçant-nos No era tan car ni complicat dir que ens amàvem Buscar excuses no ha sigut massa lloable No espere ni m’impaciente, No vull morir per recordar la teua imatge No vull sofrir em queda encara un llarg viatge. Sabràs per què estic trist Al meu cor de paper has dibuixat El colors del teus ulls. Som i serem una revolució Que ha vist morir de pena al cor Cantarem tots dos aquesta cançó Fins veure morir l’amor. No vull morir per recordar la teua imatge No vull sofrir em queda encara un llarg viatge.
9.
Hauràs de córrer el risc Recorda cada pas que dones per a fer-nos mal Recorda cada instant que has intentat vore la sang Espere que ara pugues explicar tanta maldat Nosaltres rebutgem i no creiem en la pietat. Seràs un gos de lluita castrat i emmordassat, Esperant que arribe l’amo per menjar al seu costat Cauràs en la misèria d’avançar ensinistrat Escolta les paraules. Hauràs de córrer el risc!! Ens has ferit en el cor No sentim el dolor Cada cop ens fa forts Ara pots tenir por No trobes la sortida No busques la sortida Ja no hi ha cap sortida Ens has ferit en el cor No sentim el dolor Cada cop ens fa forts Ara pots tenir por L’amenaça és el preludi del risc, la conseqüència és el dany de la inseguretat De la inseguretat… Ens has ferit en el cor No sentim el dolor Cada cop ens fa forts Ara pots tenir por
10.
Tòquio (el domini del subjecte) Desperta companya t’han travessat el cor L’essència de ser qui eres cremada sota el sol. L’objectiu: la resistència del camí a la raó Saber que qui no lluita està a un pas de perdre-ho tot. T’alces cada dia, per unir-te a la rutina, no tens més ovaris Per activa o per passiva, jugues a intentar interpretar aquesta vida, Com una imatge fixada dins la retina. Marques cada pas, un altre pas no hi ha final, Error de la consciència d’estimar per estimar La fórmula perfecta ja et poden classificar, La fórmula perfecta per a què et puguen oblidar. Pensaràs, et prohibiran que pugues argumentar Et jutjaran per ser una ànima desperta i lliure i faran de tu una ànima en pena Sentiràs la ràbia que batega dintre el teu cor, seran Les ales del nostre voltor, per poder fugir d’aquest malson Lliurar-nos d’aquesta presó. Desperta companya el món està als teus peus Esclava dels seus somnis, la reina del seu cel. El domini del subjecte Tòquio naix al pensament El domini del subjecte, allibera la teua ment Pensaràs, et prohibiran que pugues argumentar Et jutjaran per ser una ànima desperta i lliure i faran de tu una ànima en pena Sentiràs la ràbia que batega dintre el teu cor, seran Les ales del nostre voltor, per poder fugir d’aquest malson Lliurar-nos d’aquesta presó. El sentiment d’estar conscient, de ser qui ets, és el present Ser més enllà d’un ésser més. Desperta’t Dominen els somnis Dominen les vides.
11.
Imagina-t'ho 02:42
Imagina-t’ho Imagina que el sol ho ha cremat tot Que ara els ocells ja no volen, Simplement viuen morts. Imagina rebentar el món pegant-li foc Ja queden poques raons, sobren tractats i explicacions. Kioto 1997 insuficient, producte de no saber què fer. Imagina-t’ho!! Està arribant el final, l’Apocalipsi Final!! L’escalfament global, gran font d’ingressos Per a perturbats degenerats, campanyes sense resultat, Cada dòlar cada vida per manipular No té sentit la pantomima que vos esteu muntant. Bali 2007 insuficient, producte de no saber què fer. Imagina-t’ho!!
12.
Al límit 01:30
Al Límit Sempre Al Límit, Sempre Al Límit. L’Adrenalina pura que em constreny el pensament la sensació de caure al buit penjat d’un fil al cel, mantindre l’equilibri és qüestió de vida o mort, les venes rebentades, resultat açò és hardcore. Penjats d’un fil seguim vivint el resultat que hem esperat per resistir, continuem sentint perill, és l’única forma de viure i existir, Al Límit!! Tinc el Cor encés en Flama!!

credits

released March 12, 2009

license

all rights reserved

tags

about

VOLTOR Aldaia, Spain

contact / help

Contact VOLTOR

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like VOLTOR, you may also like: