1. |
Voltor
02:51
|
|||
VOLTOR
Ja han arribat
Per allí van
Són els Voltors,
Plomatge fosc
Tingues cura, prega i jura
Que no els tornaràs a oblidar
Demostraràs pietat
Si t’amagues la veritat
Són anys menjant la merda
Que els demés han deixat
Ja ha arribat la nostra hora!!
Ho vas a Pagar!!
Castiguen als putrefactes
Castiguen als indesitjables
Criminalitzen als que martiritzen
Estan pertot arreu
Estan pertot arreu
L’evolució de l’espècie
Poc a poc va canviant
Els que per gula menjaven
Ara es moren de fam
Els que per por s’amagaven
Ara els pots vore volar
Esperen anys de sequera
Sols es queda caçar
Renuncia, Respira Fort
Prepara’t amb pedres i amb canons,
Si t’Agafen t’exterminen
Sacrifiquem amb esforç
Tot ésser que queda mort
Mireu a l’horitzó
Prepareu-vos perquè
Arriben els voltors
Avui volarem contra el vent amb l’esperit lliure i conscient
Mai estarem sotmesos a la mà de cap poder
Mai més!!!
Carronyaires Voltors:
No perdes l’esperança, si no acabaràs mort
Ni busques la mirada ja que et quedaràs…
No jugues amb nosaltres perquè et pegaran foc
Escolta les paruales dirigides al cor.
|
||||
2. |
Llàgrimes de sang
04:21
|
|||
Llàgrimes de sang
Per què estàs tan sola en la foscor?
T’amagues del món, et dóna por
Vas perdre la flor de l’interior
T’han canviat somriures per dolor
Per dolor!!
Ni una sola dona morta, amenaçada o maltractada,
Ni una més ferida a mort ni menyspreada ni humil·liada.
Llàgrimes de sang, són llàgrimes que cauen soles
Llàgrimes que trenquen els miralls.
Llàgrimes de sang, Llàgrimes que són esclaves
Llàgrimes que criden llibertat.
La soledat t’abraça fort.
El camí serà llarg però a la fi podràs volar,
Els estels ja no ploraran, et somriuran al despertar.
Ni una sola dona morta, amenaçada o maltractada,
Ni una més ferida a mort ni menyspreada ni humil·liada.
Llàgrimes de sang, Llàgrimes que són esclaves
Llàgrimes que criden llibertat.
Llàgrimes de sang, llàgrimes que cauen mortes
Llàgrimes que criden llibertat.
|
||||
3. |
Lliures
04:48
|
|||
Lliures
Saber que la sort no és tot
Que quan lluitem per una cosa
Hem d’estar ben forts
Tornem a utilitzar l’esforç
Com una eina fonamentada
En la unitat dels cors
Les ments subordinades han de caure al
Fons, les ments adoctrinades mossegueu la pols
I ara saps, i ara creus i ara mors conscient
La llibertat cau ofegada a mans de tot poder
Lliures…..
No entenem, per què?
A uns pocs privilegiats se’ls ofereix el món
Impunitat i arma blanca, llicència per matar
Una injustícia imperdonable que passem de llarg
Una mentida inqüestionable que evitem nomenar
Qui són ellls per decidir quin és el nostre futur?
Qui són ells per comparar un vot amb la llibertat?
Qui pretén equilibrar fomentant desigualtats?
Desigualtats incompatibles amb tota llibertat
Lliures, lliures, amb la ràbia del coratge cridarem que som
Lliures lliures, escriurem la nostra història amb la intenció
De què aquells que puguen viure fins que diga el sol que ja
Té prou que està cansat de tant de patiment.
Colpeja fort, respira
Colpeja fort, el dia a dia
La dignitat del pensament sotmesa a juí de vida o mort
La coherència ha fracassat fossilitzada a un pedestal
Lliures, lliures, amb la ràbia del coratge cridarem que som
Lliures lliures, escriurem la nostra història amb la intenció
De què aquells que puguen viure fins que diga el sol que ja
Té prou que està cansat de tant de patiment.
La llibertat dintre aquestes mans
De peus estesos i dagues de sang
Baix una creu que ens han penjat
Sentiràs dolor així sentiràs que mors
Sentiràs que ja no sents l’amor
Sentiràs dolor, Sentiràs que mors
Lliures, Lliures…
La voluntat és el camí per arribar a la raó, l’experiència
d’estar mort m’ha permés vore-ho millor.
Lliures, Lliures…
|
||||
4. |
1707
03:51
|
|||
1707
Sabem i som conscients
aquella data fosca està present
milers de somnis cremats a Xàtiva els tens
Amb la violència van furtar-nos el nostre sentiment
Un puny clavat en la memòria
Sabem i som conscients
No pot passar mai més
Sabem i som conscients
Els carros van veure passar preparats pel combat
Naix una data al sentiment
1707: la revolta va estenent-se pels carrers
Les llàgrimes no cauen, moren sota el cel
I ara la vida s’imposa sentint una ràbia
que corre per dintre en la lluita.
Sabem i som conscients de la massacre naix un moviment
D’identitat i resistència.
Sabem i som conscients
Sabem i som conscients
Anys de resistència queden lluny I no s’amaguen som
Un poble a punt de despertar
Per tota eixa gent que encara lluita cada instant
Per aconseguir el que ens van furtar.
Ja van tres segles de carronya plors i barbaritats,
Ja van tres segles de carronya d’aguantar a anormals
Insults, pallises ens menyspreen quan ens veuen passar.
Que ningú calle I no se talle, ja ni ha prou de plorar.
Ja No ens podran Aturar
Ja no tindrem cap pietat
La gent apunt d’esclatar
Una data al sentiment: 1707.
|
||||
5. |
Hui (més que mai)
03:52
|
|||
HUI (MÉS QUE MAI)
He viscut rodant la vida poc a poc
Amb il·lusions, he sentit passar els
Dies com a flors mortes al sol.
El perquè de l’extistència ha sigut el meu malson
Avançaré amb la ment desperta
Per trobar-me un lloc al món
Hui he despertat d’aquest malson
He viscut al meu racó
Sense trobar cap raó
Hui voldré lluitar al teu costat
Intentant no veure el dol
Resistint aquest dolor
No hi hauran estreles vives que puguen
Guiar el pas, no tindrem senyals del cel
Per poder seguir en llibertat.
Hui he despertat d’aquest malson
He viscut al meu racó
Sense trobar cap raó
Hui voldré lluitar al teu costat
Intentant no veure el dol
Resistint aquest dolor
I ara què, què, t’has despertat i què
No has distingit entre els teus somnis i la realitat
I ara som, som, volem que estiguen tots
Per encapçalar I derrotar aquest futur en curt final
La llibertat sota els teus ulls,
tu eres l’únic enemic que trobaràs al teu camí
lluitar, estimar, pensar i crear
Al teu camí
He viscut rodant la vida
He sentit passar els dies
M’he guanyat aquest somriure
Però encara saps que hem de lluitar
Hui he despertat d’aquest malson
He viscut al meu racó
Sense trobar cap raó
Hui voldré lluitar al teu costat
Intentant no veure el dol
Resistint aquest dolor
|
||||
6. |
Cop a cop
03:49
|
|||
Cop a Cop
Venim des del mateix infern
Al cel no hi havia lloc
Cridàrem amb el cor obert, una lluita
Del sentiment!!
Som una pedra més al seu camí d’incomprensió
L’arrel creix a l’inversa del sentit comú del tronc.
Escolta ben atent les paraules de la gent
Perquè som l’essència de saber sentir
Perquè tenim la clau d’un futur no escrit
Perquè somiem que els somnis es poden complir
És el jovent tota energia l’esperança de seguir
Inquiets viuran per més que tinguen cels
Inquiets serem fins a la mort o més
Inquiets present
És el jovent tota energia l’esperança de seguir
Sorgírem dintre un gran volcà
Emissaris de realitat, preparats per al següent
Combat entre mentida i veritat,
I cada pas i cada instant que done en fals
Allà estarà el nostre jovent
Perquè serem una pedra més!!!
De colp a colp a cop a cop construïrem un altre món!!
Construïrem si cal, des de les runes d’aquest infern
Continuarem somiant desperts, ens aixecarem en cada moment.
|
||||
7. |
Por
03:29
|
|||
Por
Por por por por a la realitat, por
A la vida que s’amaga baix del vostre braç
Por
València terror 2007, els ciments alcen vol es produeix un segrest
La ciutat es transforma en desert
La cultura consum enfonsada als carrers.
Els culpables van vestits de blau, ni del cel ni la mar
És el blau de la sang, Polítiques de pas
Cerimònies mundials, adoctrinades mentals
Por
Por por por por a la realitat, por
A la vida que s’amaga baix del vostre braç
Paisatge de desolació, La Punta pregunta
Per aquelles terres que amb contenidors
Van ser soterrades, coratge d’herois
Paraules expropiades.
Van crear un buit d’esperança per tal de poder
Equilibrar un poc més la balança, producte de fàstic
Pudor reformada, qui no plora, no mama!!
I ara és el nostre moment de fer front a tanta escòria,
Que aprenguen sofrint com ho fem cada dia
Volarem, sentirem el pas del temps com un ocell
I ens alçarem, per tu.
No hi haurà destí, no hi haurà futur
Que puga vindre junt a ells, perquè elles tenen por.
Por, ells tenen por, elles tenen por.
|
||||
8. |
||||
La revolució dels teus ulls
És la morfina que desprenen els teus ulls
Que cada cop em maten si no puc tenir-te
I no tinc prou per sobreviure
Si no respire al teu costat em falta oxígen.
Són els somriures, són les mirades
Són les paraules que ara guardes amagades
Espera’m desperta, perquè a la nit
Vindré a furtar-te cada somni.
Sabràs per què estic trist
Al meu cor de paper has dibuixat
El colors del teus ulls.
Som i serem una revolució
Que ha vist morir de pena al cor
Cantarem tots dos aquesta cançó
Fins veure morir l’amor.
Recorde i me n’adone de les hores mortes
Que passàvem abraçant-nos
No era tan car ni complicat dir que ens amàvem
Buscar excuses no ha sigut massa lloable
No espere ni m’impaciente,
No vull morir per recordar la teua imatge
No vull sofrir em queda encara un llarg viatge.
Sabràs per què estic trist
Al meu cor de paper has dibuixat
El colors del teus ulls.
Som i serem una revolució
Que ha vist morir de pena al cor
Cantarem tots dos aquesta cançó
Fins veure morir l’amor.
No vull morir per recordar la teua imatge
No vull sofrir em queda encara un llarg viatge.
|
||||
9. |
Hauràs de córrer el risc
03:35
|
|||
Hauràs de córrer el risc
Recorda cada pas que dones per a fer-nos mal
Recorda cada instant que has intentat vore la sang
Espere que ara pugues explicar tanta maldat
Nosaltres rebutgem i no creiem en la pietat.
Seràs un gos de lluita castrat i emmordassat,
Esperant que arribe l’amo per menjar al seu costat
Cauràs en la misèria d’avançar ensinistrat
Escolta les paraules.
Hauràs de córrer el risc!!
Ens has ferit en el cor
No sentim el dolor
Cada cop ens fa forts
Ara pots tenir por
No trobes la sortida
No busques la sortida
Ja no hi ha cap sortida
Ens has ferit en el cor
No sentim el dolor
Cada cop ens fa forts
Ara pots tenir por
L’amenaça és el preludi del risc, la conseqüència és el dany
de la inseguretat
De la inseguretat…
Ens has ferit en el cor
No sentim el dolor
Cada cop ens fa forts
Ara pots tenir por
|
||||
10. |
||||
Tòquio (el domini del subjecte)
Desperta companya t’han travessat el cor
L’essència de ser qui eres cremada sota el sol.
L’objectiu: la resistència del camí a la raó
Saber que qui no lluita està a un pas de perdre-ho tot.
T’alces cada dia, per unir-te a la rutina, no tens més ovaris
Per activa o per passiva, jugues a intentar interpretar aquesta vida,
Com una imatge fixada dins la retina.
Marques cada pas, un altre pas no hi ha final,
Error de la consciència d’estimar per estimar
La fórmula perfecta ja et poden classificar,
La fórmula perfecta per a què et puguen oblidar.
Pensaràs, et prohibiran que pugues argumentar
Et jutjaran per ser una ànima desperta i lliure i faran de tu una ànima en pena
Sentiràs la ràbia que batega dintre el teu cor, seran
Les ales del nostre voltor, per poder fugir d’aquest malson
Lliurar-nos d’aquesta presó.
Desperta companya el món està als teus peus
Esclava dels seus somnis, la reina del seu cel.
El domini del subjecte Tòquio naix al pensament
El domini del subjecte, allibera la teua ment
Pensaràs, et prohibiran que pugues argumentar
Et jutjaran per ser una ànima desperta i lliure i faran de tu una ànima en pena
Sentiràs la ràbia que batega dintre el teu cor, seran
Les ales del nostre voltor, per poder fugir d’aquest malson
Lliurar-nos d’aquesta presó.
El sentiment d’estar conscient, de ser qui ets, és el present
Ser més enllà d’un ésser més.
Desperta’t
Dominen els somnis
Dominen les vides.
|
||||
11. |
Imagina-t'ho
02:42
|
|||
Imagina-t’ho
Imagina que el sol ho ha cremat tot
Que ara els ocells ja no volen,
Simplement viuen morts.
Imagina rebentar el món pegant-li foc
Ja queden poques raons, sobren tractats i explicacions.
Kioto 1997 insuficient, producte de no saber què fer.
Imagina-t’ho!!
Està arribant el final, l’Apocalipsi Final!!
L’escalfament global, gran font d’ingressos
Per a perturbats degenerats, campanyes sense resultat,
Cada dòlar cada vida per manipular
No té sentit la pantomima que vos esteu muntant.
Bali 2007 insuficient, producte de no saber què fer.
Imagina-t’ho!!
|
||||
12. |
Al límit
01:30
|
|||
Al Límit
Sempre Al Límit, Sempre Al Límit.
L’Adrenalina pura que em constreny el pensament
la sensació de caure al buit penjat d’un fil al cel,
mantindre l’equilibri és qüestió de vida o mort,
les venes rebentades, resultat açò és hardcore.
Penjats d’un fil seguim vivint el resultat
que hem esperat per resistir,
continuem sentint perill, és l’única forma de viure i existir,
Al Límit!!
Tinc el Cor encés en Flama!!
|
Streaming and Download help
If you like VOLTOR, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp